Skip to main content
aliens.no_.contacto.tierra

VIURE O EXISTIR?

Un dia qualsevol puges a un autobús i al poc temps d’haver-ho fet, una persona s’aixeca d’un dels seients al costat d’una finestra a on hi ha escrit: «Seients reservats per a persones grans», (segurament grans persones), i et diuen: Segui, segui, si us plau! De sobte, t’apareixen tots els dimonis i et venen ganes de dir amb certa irritació: però perquè t’aixeques, a mi no em cal! Decideixes no obrir la boca en un atac de racionalitat, una vegada que t’adones que la resposta que pots obtenir, et pot fer mal. I comencem a fer-nos moltes preguntes i raons del tipus, «però si em sento jove, i sa, i la meva aparença és més que acceptable, mentalment sóc completament útil, amb bona forma física…», i moltes consideracions més. Però, aquella persona de l’autobús m’ha descrit dins de la seva ment diferent de com em sento, com em veig, i per acabar-ho d’arreglar, no sé com ho ha fet, però ha encertat i ha identificat sense cap dubte els meus 49 anys, (per dir una xifra).

De sobte, m’ha aparegut un cert nivell d’ansietat, que en ser una dona, encara ha estat més intens, ja que a pesar dels canvis que ja s’estan donant, només cal veure els anuncis «antiage» per adonar-se que són dirigits principalment al gènere femení. Això, encara incrementa més la meva ansietat i començo a afegir els meus propis prejudicis de tipus cultural i socialment presents que relacionen vellesa amb inutilitat, vellesa amb desinterès sexual, vellesa amb malalties, vellesa amb solitud, vellesa amb avorriment, vellesa amb deteriorament mental, i així, finalment arribar a relacionar vellesa i mort.

Però, potser val la pena tenir present que envellir no és cap malaltia, ja que si be és un procés que comporta canvis, també és absolutament fisiològic. Les velocitats de reacció i algunes funcions poden ser més lentes, però això no és ni pèrdua ni deteriorament. En aquest punt, ser o sentir-se vell, no és el mateix. Segurament, els convencionalismes estableixen que s’és vell en funció dels anys que una persona compleix progressivament, però sentir-se vell és una qüestió d’actitud. Vivim al segle XXI i el procés d’envellir és inseparable del de viure. Els avenços científics i la millora de les condicions de vida fan imprescindible plantejar-nos davant l’envelliment una actitud prèviament formada en els canvis psicosocials, també presents en el procés. Amb aquesta actitud, obtindrem de nosaltres mateixos un rol activista i determinat que tindrà molt a veure amb la qualitat de vida que experimentarem. Dit d’una altra manera, no ens costarà gaire adonar-nos dels nostres canvis orgànics a mida que anem fent anys, ho tenim fàcil, ja que no cal fer res. Però, potser preferim, ja que és més interessant prendre una actitud i presència activa existencialment parlant, que «desacceleri el tempo» de l’envelliment al mateix temps que anem adquirint noves capacitats que esdevindran saviesa tant en relació a l’entorn com a nosaltres mateixos. Ens coneixerem més i millor, esdevindrem més coherents i integradors, perdrem les pors a «perdre» una aparença física, (en tant que guanyem la nostra realitat aparent), sense oblidar que el resultat obtingut a cada moment es directament proporcional a la nostra capacitat d’estimar-nos i valorar-nos més, millor i per molts més motius. Per tant, val la pena que treballem la nostra actitud, per tal de no només viure, sinó també existir.

Al marge de tot això, permet-me que encara que conegudes, t’acosti a unes condicions i hàbits, que en el cas d’adquirir-los, t’acompanyaran en el teu procés natural i fisiològic d’envellir, aportant-te la màxima qualitat de vida assolible:

No practicar el sedentarisme únicament.
Activitat física regular, sinó hi ha contraindicació mèdica.
Alimentació adient per l’estil de vida.
Atendre ofertes socials, culturals i integradores. Contribució.
Tendència a l’optimisme/positivisme.
Absència o limitació d’hàbits no saludables.

Et deixo unes preguntes:

Com decideixes envellir?
Et fas vell o «creixes»?
Vius o existeixes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *