Skip to main content
resiliencia-660x471-720x340

RESILIÈNCIA (SUPERACIÓ DE L’ADVERSITAT = CREIXEMENT PERSONAL)

Ens movem permanentment entre dualitats. Entre diferents “camps de forces”, que fan que les dinàmiques existencials siguin canviants, fins al punt que ens fan recordar aquella frase famosa que diu: “ La energia no se crea ni se destruye, sólo se modifica.” I d’aquesta manera la física ens ajuda a entendre que la vida la podem omplir de moments de tota mena. Fent una reducció pragmàtica, ens podríem limitar a parlar entre dos antagonismes relatius com son els “bons i mals moments”, que en la realitat de cadascú, allò que reflecteixen son més aviat inputs/insights de plaer/dolor.
En els moments de plaer cap problema però en els de dolor o «mals moments», normalment quedem abatuts, desorientats i sovint tristos.
Però l’existència continua implacable i no ens podem quedar endarrerits, per tant, hem de reaccionar a l’adversitat i d’aquesta manera evitar desadaptacions cròniques a curt i/o llarg termini. I aquí és a on apareix el concepte de resiliència i la necessitat d’implementar-la a les nostres vides.
Recordem una mica la llegenda mitològica de l’ “Ave Phoenix”. Un preciós ocell que víctima de les ires divines i l’espurna accidental de l’espasa d’un querubí executor, es veu al seu niu envoltat del foc de la “justícia”. I sobtadament ressorgeix amb el plomatge majestuós del color de les diferents tonalitats del foc, i molt més gran i fort que abans. El concepte de resiliència el podríem enquadrar dintre d’aquesta llegenda.
La psicologia positiva ens diu que la resiliència és la capacitat d’adaptar-nos a situacions difícils, extreure coneixements valuosos d’elles i superar-les. Quan passa això incrementem la nostra autoconfiança, perquè l’èxit que hem aconseguit no és degut a l’atzar, sinó conseqüència de l’habilitat i la dedicació envers un objectiu, que ens ha ajudat a aixecar-nos com l’Ave Phoenix, ressorgir des de les nostres pròpies cendres i poder-ho celebrar.
Per tant podríem dir que la resiliència és la resposta a la pregunta: Perquè ens adaptem a les situacions difícils ?
Tothom hem demostrat que en algun moment de les nostres vides hem estat resilients. Potser ara més, degut a les circumstàncies que estem vivint. La resiliència son pensaments, emocions i comportaments que poden ser apresos i desenvolupats per tothom. El més important és:
-Tenir pensaments realistes.
-Ser flexible.
És a dir que normalment les persones amb alta capacitat de resiliència, accepten la realitat com és
estan convençuts que la vida te un sentit, i tenen capacitat per millorar. En els moments de més dificultats tenen un bon control emocional, suport no només dels altres, sinó propi, amb una visió positiva dels punts forts, autoconeixement de les debilitats, habilitats de comunicació i resolució, i capacitat immediata per establir “smart goals”, (objectius intel·ligents).

Què fer per entrenar-nos en resiliència ?

-Tenir bones relacions acceptant el suport i l’ajut dels altres, aportant per la nostra part les nostres experiències.

– Acceptar que no podrem evitar que passin coses que ens produeixin estrès, però conscients i experimentant que podem canviar la interpretació i les reaccions sobre els fets.

– Acceptar que els canvis formen part de la vida.

– Fer el que ens calgui per superar-nos ja que sovint ens donarà els resultats que ens calen per tal d’anar acumulant cada vegada més autoconfiança.

– Establir objectius i metes realistes i prendre el camí de l’acció.

– No esperar. No deixar passar cap oportunitat de practicar resiliència fins a aconseguir que esdevingui un hàbit.

Potser una de les grans diferències entre involucionar i evolucionar és la capacitat de ser resilients i per això la superació de l’adversitat és el propi creixement autorealitzador.

Pau Cinos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *