Skip to main content
desperate-2293377_1920 (Pixabay)

El dol a través del Coaching

És interessant i curiós que habitualment no es sol escoltar parlar del terme dol i encara menys del dol relacionat/treballat mitjançant el Coaching (sorgeix majoritàriament relacionat amb la psicoteràpia). Etimològicament la paraula prové del llatí “dolus” que significa dolor. El dol en sí, s’entén com un procés psicològic d’adaptació pel que passa una persona quan sent una pèrdua, un canvi. Habitualment en aquest sentit, entenem com una pèrdua la malaltia o la mort d’algun ésser estimat, però el sentit de pèrdua que sentim en un procés de dol sol anar molt més enllà, pot deure’s a molts altres tipus de canvis: la separació d’una parella/matrimoni, la pèrdua d’un treball, etc. I, fins i tot, situacions que ens aportarien alegria o quelcom positiu, per exemple, l’orgull de veure com un fill s’ha independitzat i ja fa la seva pròpia vida com a adult, pot provocar aquesta sensació de niu buit…
Quan parlem de dol, solem tenir la concepció i/o visualització d’aquella persona enfonsada, que no vol sortir de casa ni relacionar-se amb ningú i que es passa el dia plorant però…, i si es pogués intervenir abans en aquesta situació? Des del Coaching, es pot ajudar a prevenir a que la persona arribi a aquests extrems, evitant així que el dol es converteixi en quelcom de tipus patològic o en un dol crònic. Per a això, el coach acompanyarà, respectarà i no jutjarà el dol del coachee, convidant-lo a que reflexioni sobre les diferents fases del dol per les que vagi passant i permetent-se-les, sobretot, per a que no acabin “enquistant-se” en el seu interior i podent sortir de mala manera, com en explosions d’ira o malalties vàries.

brain-962650_1920 (Pixabay)

Però, quines són les fases (més o menys generalitzades) per les que es passa durant el dol?
1. Negació: és el shock en el que ens trobem en els primers moments, el “no pot ser, no pot ser,…”, “això no pot estar passant”, etc.
2. Ràbia o ira: quan els efectes de la negació van desapareixent. És una etapa que es caracteritza per l’existència de sentiments de rancor i injustícia, en la que es necessita tenir una explicació, i per tant, es poden produir des de: arravataments d’ira, a ganes de cridar, de colpejar/trencar algo, nerviosisme, etc.
3. Negociació: comencem a ser conscients del que ha passat tot i que no volem veure-ho del tot, el: “podria haver fet alguna cosa…”, “si hagués estat allà en aquells moments…”, “em perdonarà i acabarem tornant…”, etc. Com es pot veure en els exemples de frases, predominen generalment la culpabilitat i la martirització per la situació experimentada, a més d’una certa il·lusió de canvi que pot ser que es produeixi o no, depenent del tipus de dol, clar…
4. Tristesa o depressió: aquesta fase es caracteritza per la soledat, a través de sentir la tristesa per la pèrdua, és quan la persona pren consciència.
5. Acceptació: s’interpreta i s’assumeix la situació que va ocasionar el shock, és a partir de llavors quan es produeix un canvi en la visió de la persona: torna a ser la protagonista, juntament amb l’acceptació i l’aprenentatge que ha fet de tot allò experimentat.

Espero que aquest article us hagi ajudat a descobrir com es pot treballar el dol a través del Coaching, en casos en que aquest primer no es trobi lligat a un component de trastorn i/o cronicitat o abans de que aquestes possibilitats poguessin succeïr.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *