Skip to main content
873317167

Comença el setembre: un moment de canvi d’hàbits

La tornada de vacances és un dels moments en que més es parla durant aquests primers dies de setembre de canvi d’hàbits. És un bon moment per donar algunes pinzellades sobre com afrontar els canvis d’hàbits a la tornada. Al setembre, així com també al gener quan comença l’any, és el període per excel·lència d’autorevisió personal, de com em trobo i si sóc feliç amb la vida que porto.
En aquest procés és prèn consciència del que significa la nostra vida personal, familiar, professional, i ens responem a la pregunta de si som feliços. Aquesta pregunta ens porta a fer una revisió del que fem actualment en les diferents àrees de la nostra vida. És important adonar-nos que quan estem davant d’un procés de canvi personal entenguem que aquest és cíclic i requereix viure una sèrie d’etapes. Per a això, et suggereixo un simple itinerari per acompanyar el teu procés de canvi personal, sigui el que sigui, es trobi en el punt on es trobi.
Prochaska i DiClemente van formular la hipòtesi que els canvis de conducta segueixen una sèrie d’etapes més o menys estandarditzades, tant en els canvis espontanis com en aquells que segueixen les recomanacions terapèutiques. Aquests estadis corresponen al que van denominar: “les etapes del canvi”. Aquest model concep el canvi de conducta com un procés relacionat amb el progrés a través d’una sèrie de cinc estats: precontemplació, contemplació, preparació, acció i manteniment.
Les característiques de les etapes del canvi són les següents:
1. Precontemplació és l’estat en el qual la gent no té intenció de canviar. La gent pot estar en aquest estat perquè està desinformada o poc informada sobre les conseqüències de la seva conducta, o perquè ha intentat canviar-la diverses vegades i està desmoralitzada perquè no ha estat capaç. Tant els desinformats com els que estan poc informats tendeixen a evitar llegir, parlar o pensar en la seva conducta.
2. Contemplació és l’estat en el qual la gent té intenció de canviar en els propers sis mesos. Estan prou advertits dels pros del canvi, però també tenen molt en compte els contres. Aquest balanç entre costos i beneficis pot produir una profunda ambivalència que pot fer que la gent es mantingui en aquest estat durant períodes llargs de temps. Sovint, aquest fenòmen es caracteritza com a contemplació crònica o procrastinació.
3. Preparació és l’estat en el qual la gent té la intenció de canviar en el futur pròxim, generalment mesurat com en el proper mes. Ells ja han realitzat alguna acció significativa durant el passat any com consultar a un coach, parlar amb el metge, comprar un llibre d’autoajuda, reduir el consum, canviar a una marca light, etc.
4. Acció és l’estat en el qual la gent ja ha realitzat modificacions específiques en el seu estil de vida en el curs dels sis mesos passats. A causa de que l’acció és observable, el canvi de conducta ha estat, sovint, equiparat amb l’acció. Malgrat això, no totes les modificacions de conducta es poden equiparar amb l’acció.
5. Manteniment és l’estat en el qual la gent s’esforça a prevenir les recaigudes. Estan menys temptats i tenen molta més autoeficàcia que la gent en l’estat d’acció. S’estima que aquest estat dura des de sis mesos a cinc anys.

Espero que aquests passos et puguin ser útils per saber per on passa el teu procés de canvi personal, i a partir d’aquí, puguis consultar, si ho creus convenient, a un coach que et pugui ajudar en el disseny i seguiment d’un pla d’acció per al teu canvi d’hàbits personals.
Jordi Simon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *